Com patim el fred de l'hivern, us deixe l'inici d'un poema de Martí i Pol i una foto que acompanya al tema. Vosaltres podeu buscar poemes, dites, cançons, endevinalles........Maria
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Arriba l'hivern. Esplèndid dictat
ResponEliminaem donden le lentes fulles
vestides de silenci i groc.
Soc un libre de neu,
una espaiosa mà, una prada,
un cercle que espera,
pertany a la terra i al seu hivern.
Aquest poema es un petit fragment del poema:"Jardí d'hivern" per Pablo Naruda.
Kerri :)
Endevinalles de l'hivern
ResponEliminaSóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
(l'hivern)
Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?
(la pluja)
Sempre que et toque no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.
(el vent)
Elena Elsel :)
HIVERN
ResponElimina(Júlia Costa)
Grisor de boira
Filo el somni al capvespre
Flonja flassada.
Pluja a les mans,
Estels de purpurina
Damunt el glaç.
Blanc abrigall
La neu a la codina
Guarda un secret.
Cerç inclement
Arrossegues misteris
I mots feixucs.
Borrons petits
Amaguen noves vides
Entre el brancall.
Erms del temps mort
Prats on la vida passa
Sempre de llarg.
Sobre els camins
El silenci s’arrapa
Als còdols vells.
(L'he trobat en un blog de poesia infantil i juvenil).
Maria Zuriaga Monsalve :)
Hivern
ResponEliminaEstimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu :
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
De :Miquel Martí i Pol
Julian Rebate Ribon
A l'hivern, bona taula i vi calent
ResponEliminaA l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer
A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
A l'hivern, el millor amic és un bon abric
A la darreria de març, l'hivern és llarg
Esther! :)
L’HIVERN
ResponEliminaJa arriba l’hivern!
tot ell vestit
de neu i de glaç,
de boira i de nit.
Asseca les flors
i el fred fa venir
el nas m’ha pintat,
de color de vi.
Jo em poso l’abric
i vaig ben tapat,
no vull esternuts,
no vull refredats!
AUTORS: Bofill, F.; Puig, A.; Serrat, F.
Teresa!!
Minves del gener
ResponEliminaCom al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
Joan Maragall
Helena Renovell =)
Endevinalla :
ResponElimina-Una cosa blanca, blanca,
s'agafa i no s'aguanta.
(la neu)
Poema :
AIRE DE NADAL
Els pastorets s’aturen
en un camí fondal.
Per l'aire s’entrelliguen
campanes i timbals.
El cel és ple de signes.
Ah, qui els sabés llegir!
Els àngels escrivien
amb fum esborradís.
De vagues meravelles
el cel s'amoroseix.
Una ferida oberta
és un somriure obert.
Pugem a la collada,
que els pastorets hi van.
En l’aire s'entrelliguen
campanes i timbals.
(Tomàs Garcés)
Lucia Rodriguez :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCouperin a l’hivern, de Màrius Torres
ResponEliminaCom un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.
Ana Gutiérrez.
SILENCI D'HIVERN
ResponEliminaSilenci d'hivern
silenci glaçat.
El sol es retira
vençut i cansat.
Silenci d'hivern,
el fum que s'enlaira
després d'escalfar.
Silenci d'hivern,
la pluja colpeja
el meu finestral.
Silenci d'hivern,
el vent remoreja
cançons siderals.
Silenci d'hivern,
murmuri del riu
que baixa gelat.
Silenci d'hivern,
els núvols avisen
que ve temporal.
Silenci d'hivern,
rondalles i històries
a vora la llar.
M. Dolors Pellicer, Versos diversos
De Mar :) que se m'ha ovlidat posar-ho!
ResponElimina