Riguent juntes al poble Esther, Maria, Irene i Ana Que bé o passem junt al vell roble Un día qualsevol de la setmana Estem a estiu pasant'ho el millor posible Ni diners, ni joies, ni llana... A mi em farà tan feliç com elles, perquè em dòna la gana!
Modificar poemes:Empar Lanuza (la meva versió)
Tinc un peixet futbolista regal d'una artista sempre que és primavera em deixa la peixera com si fora un camp molt colorista.
La fotografia dels xiquets (la meva història)
Un d'aquest xiquets s'anomena Carles, ha naixcut farà un dia, és preciós, té els cabells castanys com els seus ulls,té la careta redoneta i blanca i es groset.La seua família consta assoles d'una mare i un germà, no té pare perque va morir abans de nàixer el xicotet.El seu germà Rodrigo, de segur, que també ajudarà molt a la mare i serà més que un germà per a ell.Han pensat en que de més major anirà a l'escola d'Alcoi, ja que viuen allí, així continuarà parlant valencià amb veïns i familiars.També contaran amb l'ajuda de la seua iaia i el seu iaio, quí estàn molt contents del naixement d'aquest benvingut xiquet.
Albert és un xiquet que acaba de nàixer, ell té una família un poc extranya, en la que haurà d'aprendre a conviure. Ell té dos mares i una germana de quinze anys, la mare anomenada Julia, té un problema, anomenat enanisme. Aleshores la seua filla major de quinze anomenada Carme les ajuda a les dos. És una família molt unida i Carme està molt contenta de tenir dos mares com elles encara que mai ha tingut l'amor d'un pare. Ara que ha naixcut ALbert les tres han de estar molt unides per demostrar-li a Albert que poden ser una família normal.
En l'habitació d'un hospital on estan els recent nascuts hi ha una xiqueta,dormida, amb tota la vida per davant. Després del part sa mare ha dit que no la podia mantenir i l'ha donat en adopció; aquesta xiqueta es diu Laia. Dormida en un bressol amb una flassada al damunt no sap el que li espera. Potser, li toque anar amb una família amb tres fills amb els qui jugar i els seus nous pares la duran a una escola en angles i aprendrà a tocar el piano. Potser, que li toque una família on serà filla única, els seus pares estaran encantats amb ella i la voldran molt, anirà a l'escola del seu barri i potser que l'apuntaran a una escola de teatre. Una altra possibilitat es que l'adopte una parella homosexual, ella ho veurà com el més normal del món i anirà a moltes escoles distintes i viatjarà molt. O... també la podria adoptar una artista famosa i viure envoltada de fama, diners i luxe, i ella acabant sent una estrella de Hollywood. No es pot saber, de moment sols és una nena en l'habitació d'un hospital.
ACRÒSTIC Tinc un gran somni El somie cada nit Resseguint una camí de núvols En un tres i no res hi estic Sure en un llac fet de xocolata Així no em fa falta desdejunar de matí.
Modificar poemes: Empar Lanuza( la meua versió) Tinc un peixet de molts colors regal de la meua amiga Dolors. Sempre que es primavera eem deixa la peixera recoberta d'olors.
ACRÒSTIC : Cada persona, A la taula la necessita, Dins del menjador, I de diferents formes són, Rares hi ha, i també de colors, Algunes persones d'altres països no la necessiten per a menjar
Text de la fotografia dels xiquets :
Natàlia, és una xiqueta que acaba de nàixer en l'hospital de València, 9 d'octubre. Té una careta infantil i està esperant a que la seua família l'agafe i se la emporte a la seua casa. La mare la va agafar i van eixir de l'hospital acompanyades per el pare i dos germans més. Són una família , molt feliç, tenien dos fills i volien una xiqueta i va arribar Natàlia. Els nens jugen amb Natàlia, i ella es riu molt amb ells. Aquesta família , és molt divertida, s'estimen molt i sempre fan coses junts.
M’agrada pasear per la muntanya els dies que fa sol i el cel és blau m’agrada internar-me en la pinada, caminar i observar-ho tot amb calma absorvint el paisaje a cada pas.
M’agrada pasear per la muntanya davall d’un sol ben groc i un sol seré m’agrada recodir cada vegada les plantes que la deixen perfumada : Espígol i lledó, himó i romor.
M’agrada pasear per la mutanya els dies que el sol lluu i el cel somriu. m’agrada des de dalt vore la plana, respirar l’aire de la señalada I escoltar en silenci el cant del riu.  Lluisa March Poemes de sol i de lluna.
He volgut agafar aquest poema perque em recorda a quan era xicoteta i anava al meu poble on la casa esta a la pinada del poble, i pels matins els meus pares i jo ens anaven a per flor y fruïtes.
Surt de l’ou ben tibada, ben planxada, indolent. Amb vestit de cent colors, lluentors, tot novell. Com es posa, tafanera, tan lleugera, al cadamunt. Ensenyant tanta bellesa, la deessa de les llums. I ara, vola neguitosa, delerosa, entre les flors. Ni em veu, ni em mira, ni sospira pels amors. Estimada papallona, vola i vola ran els cors.
Aquest poema és d’autor desconegut. L’he agafat d’un blog que s’anomena “poemes i pensaments”. L’he triat perquè em recorda quan vaig al meu xalet en estiu i veig moltes les papallones al meu jardí.
Vaig a ficar els textos/poemes que més m'agraden:
ResponEliminaAcròstic de Requena
Riguent juntes al poble
Esther, Maria, Irene i Ana
Que bé o passem junt al vell roble
Un día qualsevol de la setmana
Estem a estiu pasant'ho el millor posible
Ni diners, ni joies, ni llana...
A mi em farà tan feliç com elles, perquè em dòna la gana!
Modificar poemes:Empar Lanuza (la meva versió)
Tinc un peixet futbolista
regal d'una artista
sempre que és primavera
em deixa la peixera
com si fora un camp molt colorista.
La fotografia dels xiquets (la meva història)
Un d'aquest xiquets s'anomena Carles, ha naixcut farà un dia, és preciós, té els cabells castanys com els seus ulls,té la careta redoneta i blanca i es groset.La seua família consta assoles d'una mare i un germà, no té pare perque va morir abans de nàixer el xicotet.El seu germà Rodrigo, de segur, que també ajudarà molt a la mare i serà més que un germà per a ell.Han pensat en que de més major anirà a l'escola d'Alcoi, ja que viuen allí, així continuarà parlant valencià amb veïns i familiars.També contaran amb l'ajuda de la seua iaia i el seu iaio, quí estàn molt contents del naixement d'aquest benvingut xiquet.
MAR (:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaText de la família a classe.
ResponEliminaAlbert és un xiquet que acaba de nàixer, ell té una família un poc extranya, en la que haurà d'aprendre a conviure. Ell té dos mares i una germana de quinze anys, la mare anomenada Julia, té un problema, anomenat enanisme. Aleshores la seua filla major de quinze anomenada Carme les ajuda a les dos. És una família molt unida i Carme està molt contenta de tenir dos mares com elles encara que mai ha tingut l'amor d'un pare. Ara que ha naixcut ALbert les tres han de estar molt unides per demostrar-li a Albert que poden ser una família normal.
Maria Zuriaga :)
Modificar poemes: EMPAR LANUZA
ResponEliminaTinc un peixet allargat
regal de Bernat.
Sempre que és primavera
em deixa la peixera
recoberta de felicitat.
Versió de Maria Zuriaga :)
En l'habitació d'un hospital on estan els recent nascuts hi ha una xiqueta,dormida, amb tota la vida per davant. Després del part sa mare ha dit que no la podia mantenir i l'ha donat en adopció; aquesta xiqueta es diu Laia. Dormida en un bressol amb una flassada al damunt no sap el que li espera. Potser, li toque anar amb una família amb tres fills amb els qui jugar i els seus nous pares la duran a una escola en angles i aprendrà a tocar el piano. Potser, que li toque una família on serà filla única, els seus pares estaran encantats amb ella i la voldran molt, anirà a l'escola del seu barri i potser que l'apuntaran a una escola de teatre. Una altra possibilitat es que l'adopte una parella homosexual, ella ho veurà com el més normal del món i anirà a moltes escoles distintes i viatjarà molt. O... també la podria adoptar una artista famosa i viure envoltada de fama, diners i luxe, i ella acabant sent una estrella de Hollywood. No es pot saber, de moment sols és una nena en l'habitació d'un hospital.
ResponEliminaACRÒSTIC
Tinc un gran somni
El somie cada nit
Resseguint una camí de núvols
En un tres i no res hi estic
Sure en un llac fet de xocolata
Així no em fa falta desdejunar de matí.
Teresa!! ;)
Modificar poemes: Empar Lanuza( la meua versió)
ResponEliminaTinc un peixet de molts colors
regal de la meua amiga Dolors.
Sempre que es primavera
eem deixa la peixera
recoberta d'olors.
ACRÒSTIC :
Cada persona,
A la taula la necessita,
Dins del menjador,
I de diferents formes són,
Rares hi ha, i també de colors,
Algunes persones d'altres països no la
necessiten per a menjar
Text de la fotografia dels xiquets :
Natàlia, és una xiqueta que acaba de nàixer en l'hospital de València, 9 d'octubre. Té una careta infantil i està esperant a que la seua família l'agafe i se la emporte a la seua casa. La mare la va agafar i van eixir de l'hospital acompanyades per el pare i dos germans més.
Són una família , molt feliç, tenien dos fills i volien una xiqueta i va arribar Natàlia.
Els nens jugen amb Natàlia, i ella es riu molt amb ells. Aquesta família , és molt divertida, s'estimen molt i sempre fan coses junts.
Lucia Rodriguez Espagnol :)
Poema dels sentiments :)
ResponEliminaImagina't un món sense por
on tota la get siguera transaparent
on no seria jutjat el color,
seria jutjat el pensament.
Somia en un mon divertit
on la infeliçitat seria cosa estranya
i el major problema seria, triar vestit
o no ser picat per una aranya.
No deixes que la força
calle la teua veritat
que siga la paraula
la qui otorgue pietat.
No li tengas vergonya
a sentir,amar,còrrer,jugar,ballar...
és millor que li la tingues
a robar o pretjutjar.
No busques la codícia,
busca la justícia,
no tingues por
es millor tindre cor.
Aques poema el vaig fer pel treball de sentiments.
Kerri Ann
M'agrada passejar per la muntanya
ResponEliminaM’agrada pasear per la muntanya
els dies que fa sol i el cel és blau
m’agrada internar-me en la pinada,
caminar i observar-ho tot amb calma
absorvint el paisaje a cada pas.
M’agrada pasear per la muntanya
davall d’un sol ben groc i un sol seré
m’agrada recodir cada vegada
les plantes que la deixen perfumada :
Espígol i lledó, himó i romor.
M’agrada pasear per la mutanya
els dies que el sol lluu i el cel somriu.
m’agrada des de dalt vore la plana,
respirar l’aire de la señalada
I escoltar en silenci el cant del riu.

Lluisa March
Poemes de sol i de lluna.
He volgut agafar aquest poema perque em recorda a quan era xicoteta i anava al meu poble on la casa esta a la pinada del poble, i pels matins els meus pares i jo ens anaven a per flor y fruïtes.
Kerri :)
La papallona
ResponEliminaSurt de l’ou
ben tibada,
ben planxada,
indolent.
Amb vestit
de cent colors,
lluentors,
tot novell.
Com es posa,
tafanera,
tan lleugera,
al cadamunt.
Ensenyant
tanta bellesa,
la deessa
de les llums.
I ara, vola
neguitosa,
delerosa,
entre les flors.
Ni em veu,
ni em mira,
ni sospira
pels amors.
Estimada
papallona,
vola i vola
ran els cors.
Aquest poema és d’autor desconegut. L’he agafat d’un blog que s’anomena “poemes i pensaments”. L’he triat perquè em recorda quan vaig al meu xalet en estiu i veig moltes les papallones al meu jardí.
Elena Elsel :)